* Aquí se presentan algunos extractos de un ensayo de Andeu Ulied, urbanista de MCRIT, Barcelona. El artículo completo está disponible en format WORD.
tots els camins i els camps Andreu Ulied ulied@mcrit.com
¿Heu vist alguna ciutat invisible?, preguntà en Nikos Salingaros, el matemàtic de la Universitat de Texas que convidàrem a la 5th Biennial of European Towns and Towns Planners celebrada a Barcelona a principis del darrer abril. La ciutat, ens recordà en Nikos, és un sistema complex com qualsevol altre sistema viu, i la seva organització depèn d'estructures intrínsecament fractals; però el segle XX ha imposat estructures antifractals a la ciutat tradicional o ha destruït les preexistents, amb conseqüències desastroses; per superar els danys produïts cal restablir connexions a totes les escales, suggereix Nikos: el major desafiament de la ciutat contemporània és, per tant, reconciliar les xarxes de connexions ecològiques, materials, electròniques, humanes, superposades en conflicte, a totes les escales, perquè el procés d'evolució urbana cap a llindars de major complexitat no degeneri en caos.
Nikos Salingaros ha treballat durant més de vint anys amb Christopher Alexander en la redacció de The Nature of Order el proper llibre d'Alexandre, d'Alexandre el Magne, diu en Nikos; seran quatre volums de 1.600 pàgines en total, que exploren la natura de l'ordre en l'arquitectura, en la ciutat, en la ciència i en la religió: les estructures invisibles per relligar les parts dividides, els llenguatges científics i els artístics, els centres i les perifèries, els llocs i els trànsits, l'espai i els fluxos, el treball i l'oci, la cultura amb la natura, l'anàlisi i la síntesi, el disseny i l'estratègia, com des de fa anys, ¿mil·lenis?, tants pensadors i místics intenten, des del Tibet remot a la Califòrnia esbojarrada dels beatniks els hippies i els yuppies …
Hem visitat junts la plaça de les Glòries Catalanes, amb en Nikos, ¿on em podeu dur que no sigui, sisplau, Diagonal Mar?, ens havia suplicat; el Casc Antic, la Vila Olímpica, Maremàgnum, Montjuïc, ja els coneix bé, però a la plaça de les Glòries el bo del Nikos s'ha trobat amb la desolació inesperada d'un gran espai perifèric al bell mig de la ciutat, lloc de pas de centenars de milers de vehicles lleugers i pesants que orbiten l'espai buit en una rotonda viària elevada, tapiada entre piles per poder-hi allotjar a sota els dipòsits de vehicles denunciats i enretirats de la via pública per la grua de la policia urbana, i enterrats més a sota dels aparcaments hi circulen ferrocarrils i línies de metro, un inframón de xarxes físiques i elèctriques, galeries de serveis i col·lectors.
La natura dels centres urbans és ésser centrípets, inclusius, i no pas centrífugs i exclusius!, cridà en Nikos, desesperat en veure plànols i maquetes dels edificis que un grup d'arquitectes de fama internacional dissenyaran per anar decorant la desolació exterior de la plaça, els descampats dels voltants, mentre que de l'interior encara ningú sap que fer-ne: hi haurà el Museu del Disseny, dit La Cripta, que traurà la boca oberta sobre la rotonda elevada, 15 sales de cinema, una plaça anomenada de les Arts que cavalcarà en una sèrie de superfícies esglaonades sobre la Meridiana i un llarg etcètera de singularitats: el Teatre Nacional d'inspiració clàssica, a prop dels cubicles d'un auditori d'aspecte metaindustrial, el Versus Teatre, la Farinera del Clot, una gasolinera, i quan algú explica que els foradets en la pell de la torre fàl·lica Agbar segueixen un dibuix fractal, i que caldrà fer fora el mercat tradicional dels Encants perquè no desmereixi tant disseny i tant equipament cultural de prestigi, en Nikos ens diu que ja en té prou de cursileria i despropòsits obscens i ens demana, sisplau, que el portem a alguna altra banda, qualsevol, on hi hagi vida, gent, on passi alguna cosa prou complexa perquè valgui la pena anar-hi: ni que sigui a les Rambles per comprar-se una samarreta de Saviola o un barret mexicà en una botiga souvenirs pakistanesa.
Que curiós que els periodistes no escriguin llibres de crítica urbanística a Europa!, exclama, als Estats Units els millors llibres els han escrit gent com Jane Jacobs, Lewis Munford, Joel Garreau, Tom Wolfe …
El veritable repte, avui, és absorbir la complexitat de la ciutat, repensar-la essencialment: les xarxes d'infraestructures i els carrers i les places i els edificis de tota mena, i els terrenys més o menys rurals, les relacions humanes i ecològiques superposades a totes les escales simultàniament, per poder planejar estratègies fonamentals d'ordre i restablir les mínimes connexions indispensables per induir els processos d'autoorganització més eficients, i focalitzar el disseny de les parts de la ciutat per tal de relligar-se amb d'altres llocs, amb d'altres moments. ¿I com descobrir i rescatar els patrons d'ordre i d'autoorganització fractal de Nikos Salingaros, a Sant Miquel de Balenyà? Faig una llista d'elements i relacions clau, per discutir-la en alguna altra ocasió, amb altres companys, amb els veïns: la nova variant, l'estació i l'aparcament desendreçat, les voreres tan estretes dels carrers, la plaça de l'església, el camí Ral que venia d'Hostalets paral·lel a la via del tren i s'interromp a mig poble sense continuar cap a Taradell, la línia perduda del canvi d'aigües entre el Ter i el Congost, els petits turons, els rierols secs, les fonts, el mosaic de vegetació i els camps agrícoles de la rodalia, els darreres de les cases a la Muntanyeta …